L' entorn
Benvinguts a Camprodon, la maragda del Pirineu!
Camprodon és al centre de la vall que rep el seu nom, a la qual també hi pertanyen els municipis de Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases, Molló i Sant Pau de Segúries. Si la vall és una Y formada pel Ter i pel Ritort, Camprodon seria just al vèrtex, on es troben els dos rius.
Camprodon comença a configurar-se amb la creació del monestir de Sant Pere, al segle X. Etimològicament, el seu nom faria referència al camp rodó (Campus Rotundus) on es va edificar el monestir: «Ad Sancto Petro apostolo cujus cenobium est Campo rotundo».
Al llarg de la història, Camprodon ha patit terratrèmols, incendis i saquejos, derivats de conflictes bèl·lics continuats. A finals del segle XIX, es va obrir un període de pau, fet que va afavorir l’arribada del turisme incipient, de la mà del dr. Robert, que va ser alcalde de Barcelona, i que recomanava als seus pacients una estada a Camprodon per qüestions de salut, impulsant d’aquesta manera la urbanització del poble amb la construcció de cases d’estiueig destinades a la classe benestant. Més tard, als últims dies de la Guerra Civil, s’hi allotjaria el govern del president Negrín, i així Camprodon es convertiria, tècnicament, d’una manera esporàdica i molt trista, en capital d’Espanya.
El conjunt arquitectònic és important. Destaquen l’església del Monestir (s.XII), la de Santa Maria (s.XIV), el convent del Carme (s.XIV), el passeig Maristany (s.XX), el passeig de la Font Nova (s.XIX) o el Pont Nou (s.XII), el monument més emblemàtic del poble.
Camprodon està íntimament lligat amb l’aigua, ja sigui per la neu de la muntanya, pels rius, pel pont o per les seves nombroses fonts. Diu la llegenda que uns frares transportaven en un burro les relíquies robades de Sant Patllari, i que quan van arribar a Camprodon el burro no va voler continuar, va tirar tres coces a terra i va fer brollar tres sortidors d’aigua. Des d’aleshores, les relíquies es van quedar a Camprodon, i Sant Patllari esdevindria el patró del poble.
Formen part del municipi la Colònia Estabanell i, des dels anys 60, Rocabruna, i Beget, que és en una altra comarca, i que fa que fa que Camprodon pugui presumir d’una superfície considerable. Beget és reconegut com un dels pobles més bonics de Catalunya.
Pel que fa a la gastronomia, a la vall hi ha una llarga tradició ramadera, per la qual cosa és fàcil trobar-hi carn de xai, de cabrit, de vedella, de poltre o el millor embotit. Altres productes autòctons serien les galetes, la mel o les patates (trumfes).
Us volem desitjar una bona estada. Descobrireu que Camprodon i la vall ofereixen molts serveis (comercials, culturals, lúdics o gastronòmics) en un entorn privilegiat. El poeta romàntic Mossèn Cinto Verdaguer va dedicar aquests versos a la vila:
«Per què t’amagues, Camprodon fresquívol,
violeta del bosc en ta ribera?
en ton sojorn d’eterna primavera
no vols que sentin tos suaus olors?
Poncelles, ja us veuran quan siau flors»
què fer a camprodon?
Activitats per tot l'any